El Monstre de la Poesia segueix fent estralls arreu! Enguany s’ha colat fort als instituts, i està fent prou mal. Aquí les mostres de les seqüeles de l’experimentació amb la connotació dels colors, la metaforització a través del joc, l’arbre al nostre camí o el poema-collage (inspirat en una idea de l’estimat Josep Pedrals) a l’Institut Manresa SIS i l’Escola Vedruna de Cardona.
Tot això, gràcies al POT del CRP del Bages. I als instituts valents que no tenen por del monstre!
Tu ets de color blanc,
Blanca com la neu,
la neu gèlida
de les muntanyes més altes
que es desfà quan
l’hivern desapareix.
Després, aquesta
emprèn un llarg viatge
a la recerca del seu camí
i es transforma.
S’evapora o cau en forma d’aigua,
lentament o ràpidament,
cap amunt o cap avall,
fins arribar al seu destí
per començar un nou recorregut.
Ona (4t ESO, Manresa SIS)
Com el verd d’aquell arbre
Com el verd d’aquell arbre
que creix tossut,
alliberant les seves branques
que dibuixen formes úniques al cel.
Com el verd d’aquell arbre diferent,
però que fa els fruits més gustosos.
Com el verd d’aquell arbre.
Així ets tu.
Jana (4t ESO, Manresa SIS)
Un mirall
Soc un univers
que es va expandint amb el pas del temps,
s’omple de les estrelles més boniques,
però també de forats negres.
Davant meu, un mirall,
tan sols un miratge,
amb tot el seu esplendor,
però només una il·lusió.
Et miro i tu em mires,
però no sé si em veus,
només em queda l’esperança
de pensar que estàs allà.
Veig els teus forats negres,
però sobretot,
veig les estrelles més brillants,
estrelles que inspiren les meves.
Ara ho entenc,
ets la meva inspiració,
soc jo qui et segueix a tu,
potser soc jo el mirall.
Clara (4t ESO, Manresa SIS)
L’interrogant, la vida!
La pluja tremola en el meu interior,
ben feliç em poso botes d’aigua .
Si plou, la felicitat no s’esfuma,
al contrari, canta aventures sense fi.
Salto i canto sobre el bassal.
De cop soc a terra amb molt dolor.
Arriba la mare i m’ajuda a aixecar-me.
És de nit i m’adono que la vida és el millor regal.
Aya (1r ESO, Vedruna Cardona)
Casos sospitosos
Si tens febre, tos, sensació de falta d’aire,
qui estigui lliure d’això,
que tiri la primera pedra.
T’has de posar en contacte ràpidament
amb els teus sentiments que fan que tot
passi més ràpid,
has d’identificar els teus contactes estrets
a través d’un formulari
– com si tot es pogués avaluar -,
hauries de fer seguiment i vigilància dels símptomes
– tant de bo tot fos tan fàcil –
aïllament domiciliari,
que fan que aquesta afecció de soledat augmentin,
com les ganes de sortir al carrer
i respirar l’aire pur.
Recorda: la detecció precoç dels propis mals
és fonamental per mantenir
el control de la pandèmia.
Per més informació,
contacta directament
amb la teva intimitat.
Paula, Marc i Berta (2n ESO, Vedruna Cardona)
