Traduccions

Ós, mama, sí?

Rere els versos màgics, delicats i salvatges de la Maria Lado ressonen les veus antiquíssimes dels rituals de benvinguda i de protecció: mots que expliquen a l’ésser que acaba d’arribar com és aquesta vida que descobreix a cada pas i de la qual encara ignora els perills i els esculls; cants que li recorden l’arrel i l’estirp; visions que li evoquen les boires, el fred i les pluges atlàntiques on la tribu hi té el niu.

 quatre






saps, petitó meu,
que neixen les cireres de dues en dues
unides per la cua i enganxades l’una a l’altra
amb la distància justa
perquè els seus ventres es petonegin
en el bressol de l’arbre?

doncs així érem també nosaltres,
lligats pel burcany dels nostres melics
besant-nos panxa amb panxa,
veus?

entre el teu nus i el de la mare
només hi ha
el record de l’arbre que ens va tenir.