https://www.regio7.cat/cultures/2022/06/20/dansa-torna-les-places-manresa-67449811.html
És fantàstic actuar en Festivals de Poesia. Però potser ho és encara més, quan el festival és de dansa, i batega tan fort. Gràcies, Festival Batecs, per incloure la poesia a la vostra programació. I gràcies com sempre, Maria Ribera i Manel Fortià, per fer que Silur mogui l’esquelet!
Fotos d’Albert Palomar.
El dia, sovint, no ens dona per a gaire res més que treballar i fer les apassionants gestions de la quotidianitat. Però de vegades, algú et diu “vine”, i tu hi vas, perquè creus que valdrà la pena. I sí. Valia la pena anar fins a Barcelona a llegir i parlar – molt – de poesia amb el Francesc Parcerisas i tota la colla dels Quarts dilluns. Poetes, amics/gues, paisans d’ahir i d’avui, vam passar una estona fantàstica.
Gràcies Montse i Francesc per la vostra empenta.
Fotos de Joan Álvarez
Fotos d’Alexandre Tornabell
El passat mes de febrer vam venir a fer molta por amb el Monstre a l’INS Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Però està comprovat: ni alumnat ni professorat té por de la poesia! Fins i tot n’hi ha que han seguit escrivint versos, més enllà del taller. Aquí en teniu una mostra, en paraules i imatges:
Blau
Blau, un blau tan clar com el cel,
cada vegada que el miro em recordo de tu.
Et trobo a faltar.
Blau com el buit que sento en no poder estar amb tu.
Fa uns anys que vas marxar,
i encara no ho he pogut superar.
A diari et necessito
com l’aigua al mar, tan blava i tan pura,
igual que la tristesa que em fas passar.
Anònim
Jo et veig negre, negre com la nit més fosca,
negre com un cor trencat,
ple de rancor, ràbia i ressentiment.
Negre, simplement negre.
però… no sempre ets així.
A vegades ets blanc,
blanc com la neu,
com una bombeta encesa,
o el llum que il·lumina el nostre destí.
Vermell, com una rosa de Sant Jordi,
i un cor ple d’amor.
Tot això són els teus sentiments,
que es veuen i els expresses,
i per això sempre que et veig,
ets d’un color o altre,
i aquest és un de molts del motius
per què t’estimo.
Joaquim Delgado Moreira
Soc com una ploma que cau des de el cel.
Si fa més vent més es mou
com jo en el meu entorn.
Soc una altra cosa del que soc,
perquè no em coneixen bé.
Actitud,caràcter,emocional-ment…
una afició que m’ho passo de meravella.
Tinc la lliçó apresa passat els dies.
Un sentit que em motiva passat el temps,
tot i que alguna vegada m’agradaria que fos abans.
L’única cosa que vull és passar-ho bé,
sigui on sigui i quan sigui.
Ivan Garrido
Jo soc un gat hidràulic,
Perquè per molta pressió que tingui a sobre
m’he d’aixecar,
També puc ser un desgreixador,
Perquè amb mi et pots desfogar.
Em descric com una clau dinamomètrica,
Perquè puc mesurar quanta pressió és
la necessària per malmetre’m.
Anònim
La nostra instal·lació
És important conservar aquest manual,
per a qualsevol moment d’aquesta relació.
En cas que tot se’n vagi en orris,
això s’esfondri o nosaltres no estiguem destinats a estar junts,
romangui amb la rentadora per a informar el nou propietari,
per al funcionament del teu cor,
i brindar totes les teves necessitats corresponents i advertiments.
Llegeixi atentament les instruccions:
elles contenen una gran manera de mostrar-li tot el que és estimar,
i tenen un important record del nostre començament,
contenen informació important sobre la instal·lació,
l’ús i la seguretat de tota aquesta petita història amb un gran nal.
Sanae Banchine Dogmi
Didac Plaza Alonso
Azahara Clemente Giner
Els versos aquàtics de Silur van negar la sala de l’Auditori Josep Viader diumenge 6 de febrer. Maria Ribera i Manel Fortià em van tornar a acompanyar en aquesta aventura nostra. Tan nostra, que ja no sabem qui és cua i qui és cap, i qui és escata.
Gràcies a la Gemma Ollé i al Rosky per fer-nos un espai en el món poètic de Girona.
