Dissabte 11 de novembre vam estrenar l’Argelaga del desig, amb Lu Rois i Santi Careta, gràcies a la confiança de la Fundació Miquel Martí i Pol i el seu cicle Amb Veu Pròpia.
Un gust de públic, d’organització i, sobretot, de companys. Tenim una nova criatura, i és meravellosa.
I aquí el regalàs de les fotos l’Edu Morató, de Càrdali.
Seguirem sembrant argelagues.
Fer aquesta feina, o aquestes dues feines, és un regal!
Ahir vam buscar el límit de la legalitat amb l’Anna Casajuana i els nostres versos. Va ser un vespre fantàstic gràcies a l’entusiasme i al treball de la gent del Cultura Clandestina, de Sant Joan de Vilatorrada. Un gust haver compartit el marge amb vosaltres!
Fotos: Xicu i Tieta
Poques coses es poden fer per Sant Jordi millor que aquesta: passar el dia a Can Calopa, un projecte magnífic, enmig del bosc, brindant amb bons amics i amb la poesia d’un dels millors poetes del moment.
Això és vida.
Fa uns dies la colla de batxillerat de l’INS Sant Ramon, amb la seva estupenda professora Montse Cosp, van atrevir-se de valent amb el monstre de la poesia. Fruit d’aquesta experiència són aquests poemes.
Experiències com aquesta fan la vida una mica més dolça.
Tot
No he fet res, res de res, no pas
res, no soc res, però soc així.
Així com? Així, com tothom?
No, jo soc un arbre que creix endins
Les meves arrels ocupen
més que el que ensenyo als altres,
i les vull mostrar, però ningú
pot, o vol, escoltar.
Però en mi no es veu res, res de res,
perquè no soc res, no mostro res,
però ja arribarà algú que no només
contempli una tija que no es pot allargar.
Algú veurà les meves arrels
que creixen amagades per por,
que creixen avergonyides de com són,
I algú veurà que jo, que jo ho soc tot.
Arnau Caparroz Lucas – 1r bat
La mar
Si jo fos una cosa seria la mar
Extremadament lliure, amb les seves onades incontrolables,
però, alhora delimitada per la terra.
A vegades, sense cap raó, violenta i destructora,
d’altres, calmada i riallera.
A les parts més profundes dins meu hi ha foscor,
a la superfície, aigua cristal·lina.
Tinc tanta pressió que mai ningú no em podrà descobrir totalment,
ni tan sols jo mateixa.
Joana Sala Xarpell – 1r bat
Una pàgina d’un llibre,
una pàgina que va i ve,
que està en constant moviment,
a vegades va parant.
Tot i parar, segueix;
mai no es queda en el mateix lloc,
segueix en moviment
a la recerca d’una història.
Manal – 1r bat
I si no sé què soc, qui soc?
Si realment el meu jo es una incertesa
No sé com descriure’m
Soc com una fulla,
una fulla que cau d’un arbre i surt volant
Sense seguir un camí, flueix
El vent, els arbres…
tots els obstacles que es troba pel camí li fan esquerdes
Unes esquerdes que a simple vista són irreparables
I, de cop, desapareixen
Em perdo en l’horitzó i segueixo el meu camí confós
El camí que m’està marcant la vida
Júlia Haro Galera – 1r bat
Dilluns vam presentar la segona edició de Viaje de vuelta al Yo. Viaje de vuelta al Nosotras, de l’Adriana Bertran. Va ser un acte carregat d’amor i de realitat. Agraeixo haver pogut compartir aquesta estona amb l’Adriana i amb tots els que vau venir. Gràcies, també, Llibreria Papasseit!
Divendres passat es va descobrir el misteri de la Muntanya del Casino de Vic. Aquí en teniu el resum del resultat artístic.
Un plaer haver treballat amb Pol Aregall, Júlia Vallejo, Jordi Casas, Carla Serrat, Albert Coma Bau i Ferran Garcia, de la mà de l’Anna Dot.
Sembla que l’Institut Manresa SIS no en va tenir prou l’any passat, perquè enguany ha tornat a cridar el Monstre de la Poesia… i ha anat de conya! Com sempre, la selecció no és fàcil de fer, perquè ha estat una experiència creativa d’alçada!
Gràcies a la Dolors Gordó i el Daniel Escolà per fer-ho possible.
Gràcies al CRP del Bages pel suport.
Aquí en teniu la mostra!
El vent que mou la terra on estic clavada,
on en el fons s’amaga el passat,
un passat com el fang moll,
fosc,
les arrels es fan gruixudes
per suportar més pes
i pugen.
El tronc que em sosté
és el camí per on vaig
i porta les cicatrius
que deixa el passat.
Veig l’esperança
en un futur on les fulles són clares
i varien,
canvien de color i construeixen un camí
on hi ha la llum del meu destí.
Noa Gómez 4t ESO
De llum era,
De foscor soc,
De llum seré.
Fa temps vaig guanyar,
Fa poc he perdut,
d’aquí poc guanyaré.
Ho tenia tot,
Ho vaig perdre tot,
Ho tornaré a tenir tot.
Realment la foscor és dolenta?
M’impedeix respirar,
M’ajuda a aprendre.
D’allò que era em vaig privar,
Tornaré a ser jo,
Potser torno a brillar.
Ara sento que podria ser feliç desapareixent,
La soledat és l’única companyia que m’aguanta,
estar sol està bé,
sentir-ho, no tant.
Compadeixo els arbres,
Sols, amb una història a explicar,
Incapaços de moure’s per abraçar.
En el fons em representen,
Lligats a un passat inoblidable,
Amb un futur ple de llum.
D’aquí poc recuperaré la llum,
D’aquí poc deixaré d’estar escanyada,
d’aquí poc respiraré sense punxes al coll.
Jana Ferreira Santiago 4t ESO
EL MEU COR S’HI VEU AFECTAT
Busco una capçada rosa,
amb un dia taronja
que l’acompanyi.
Però les meves arrels són fosques,
tenyides de normes i amenaces.
He de renunciar-hi
si no trobo la manera
de conviure amb elles.
Una papallona es posa
entre les meves branques
i em recorda
que estic viva.
Lia Viguera i Coromina 4t ESO
Allò que no podem canviar,
una font de nostàlgia que brolla i no s’acaba.
Arrels que ens neguem a oblidar
I, malgrat tot,
El sol ens visita per enèsima vegada,
com un mantra ancestral xiuxiuejat a cau d’orella.
“Avança, Camina, Oblida. Avança.”
Teo Garcia 4t ESO
DETECCIÓ PRECOÇ DEL PERILL
Què he de fer
en cas que res surti bé?
Si tens
sensació de falta d’aire,
les mans suades i un nus a l’estómac.
T’has de posar en contacte amb els professionals de la salut.
Truca al CAP o al 061
El teu metge avaluarà els símptomes.
No tens res,
tranquil·la.
Pots consultar els resultats a través de l’aplicació.
Però segueixo nerviosa.
Has d’identificar els teus contactes estrets.
Vigila amb qui t’ajuntes.
Recorda:
l’aïllament és fonamental,
per mantenir el control.
Bet Rovira 4t ESO
Tinc por.
A vegades tinc por de mi mateixa,
aquella sensació d’ofegar-me
moltes vegades és constant,
avisant-me que d’aquí poc
tot el meu cos estarà sota l’aigua,
que el silenci em consumirà i em congelarà,
impedint que pugui tornar a la superfície.
Maria Regués 4t ESO
L’ICEBERG
Un mar d’aigua calenta,
i al mig, un iceberg, jo.
L’iceberg, d’escorça dura, que fa de muralla,
i freda cuirassa com les tardes d’hivern.
El meu cos em pesa, queda mig submergit,
sota l’aigua; records i remordiments,
que m’enfonsen i m’ofeguen,
a mesura que passa el temps.
Però, quan surti el sol,
l’iceberg es desfarà,
amb l’escorça, i la muralla,
i les càlides aigües del mar.
Anònim 4t ESO