El monstre de la poesia visita Cardona

Fa uns dies la colla de batxillerat de l’INS Sant Ramon, amb la seva estupenda professora Montse Cosp, van atrevir-se de valent amb el monstre de la poesia. Fruit d’aquesta experiència són aquests poemes.

Experiències com aquesta fan la vida una mica més dolça.

 

Tot

No he fet res, res de res, no pas

res, no soc res, però soc així.

Així com? Així, com tothom?

No, jo soc un arbre que creix endins

Les meves arrels ocupen

més que el que ensenyo als altres,

i les vull mostrar, però ningú

pot, o vol, escoltar.

Però en mi no es veu res, res de res,

perquè no soc res, no mostro res,

però ja arribarà algú que no només

contempli una tija que no es pot allargar.

Algú veurà les meves arrels

que creixen amagades per por,

que creixen avergonyides de com són,

I algú veurà que jo, que jo ho soc tot.

 

                      Arnau Caparroz Lucas – 1r bat

 

La mar

Si jo fos una cosa seria la mar

Extremadament lliure, amb les seves onades incontrolables,

però, alhora delimitada per la terra.

A vegades, sense cap raó, violenta i destructora,

d’altres, calmada i riallera.

A les parts més profundes dins meu hi ha foscor,

a la superfície, aigua cristal·lina.

Tinc tanta pressió que mai ningú no em podrà descobrir totalment,

ni tan sols jo mateixa.

Joana Sala Xarpell – 1r bat

Una pàgina d’un llibre,

una pàgina que va i ve,

que està en constant moviment,

a vegades va parant.

Tot i parar, segueix;

mai no es queda en el mateix lloc,

segueix en moviment

a la recerca d’una història.

 

                 Manal – 1r bat

 

Si jo fos

I si no sé què soc, qui soc?

Si realment el meu jo es una incertesa

No sé com descriure’m

Soc com una fulla,

una fulla que cau d’un arbre i surt volant

Sense seguir un camí, flueix

El vent, els arbres…

tots els obstacles que es troba pel camí li fan esquerdes

Unes esquerdes que a simple vista són irreparables

I, de cop, desapareixen

Em perdo en l’horitzó i segueixo el meu camí confós

El camí que m’està marcant la vida

 

           Júlia Haro Galera – 1r bat

               

Compartir amb l’Adriana Bertran

Dilluns vam presentar la segona edició de Viaje de vuelta al Yo. Viaje de vuelta al Nosotras, de l’Adriana Bertran. Va ser un acte carregat d’amor i de realitat. Agraeixo haver pogut compartir aquesta estona amb l’Adriana i amb tots els que vau venir. Gràcies, també, Llibreria   Papasseit!

 

175000 anys

Divendres passat es va descobrir el misteri de la Muntanya del Casino de Vic. Aquí en teniu el resum del resultat artístic.

Un plaer haver treballat amb Pol Aregall, Júlia Vallejo, Jordi Casas, Carla Serrat, Albert Coma Bau i Ferran Garcia, de la mà de l’Anna Dot.