Poques coses es poden fer per Sant Jordi millor que aquesta: passar el dia a Can Calopa, un projecte magnífic, enmig del bosc, brindant amb bons amics i amb la poesia d’un dels millors poetes del moment.
Això és vida.
Poques coses es poden fer per Sant Jordi millor que aquesta: passar el dia a Can Calopa, un projecte magnífic, enmig del bosc, brindant amb bons amics i amb la poesia d’un dels millors poetes del moment.
Això és vida.
Fa uns dies la colla de batxillerat de l’INS Sant Ramon, amb la seva estupenda professora Montse Cosp, van atrevir-se de valent amb el monstre de la poesia. Fruit d’aquesta experiència són aquests poemes.
Experiències com aquesta fan la vida una mica més dolça.
Tot
No he fet res, res de res, no pas
res, no soc res, però soc així.
Així com? Així, com tothom?
No, jo soc un arbre que creix endins
Les meves arrels ocupen
més que el que ensenyo als altres,
i les vull mostrar, però ningú
pot, o vol, escoltar.
Però en mi no es veu res, res de res,
perquè no soc res, no mostro res,
però ja arribarà algú que no només
contempli una tija que no es pot allargar.
Algú veurà les meves arrels
que creixen amagades per por,
que creixen avergonyides de com són,
I algú veurà que jo, que jo ho soc tot.
Arnau Caparroz Lucas – 1r bat
La mar
Si jo fos una cosa seria la mar
Extremadament lliure, amb les seves onades incontrolables,
però, alhora delimitada per la terra.
A vegades, sense cap raó, violenta i destructora,
d’altres, calmada i riallera.
A les parts més profundes dins meu hi ha foscor,
a la superfície, aigua cristal·lina.
Tinc tanta pressió que mai ningú no em podrà descobrir totalment,
ni tan sols jo mateixa.
Joana Sala Xarpell – 1r bat
Una pàgina d’un llibre,
una pàgina que va i ve,
que està en constant moviment,
a vegades va parant.
Tot i parar, segueix;
mai no es queda en el mateix lloc,
segueix en moviment
a la recerca d’una història.
Manal – 1r bat
I si no sé què soc, qui soc?
Si realment el meu jo es una incertesa
No sé com descriure’m
Soc com una fulla,
una fulla que cau d’un arbre i surt volant
Sense seguir un camí, flueix
El vent, els arbres…
tots els obstacles que es troba pel camí li fan esquerdes
Unes esquerdes que a simple vista són irreparables
I, de cop, desapareixen
Em perdo en l’horitzó i segueixo el meu camí confós
El camí que m’està marcant la vida
Júlia Haro Galera – 1r bat