El monstre de la poesia segueix la ruta

El monstre de la poesia, que sempre fa vacances llargues perquè també li agrada escriure versos, va visitar el mes de desembre l’INS Cal Gravat de Manresa. La Núria Robles i el seu grup de literatura van passar uns dies acompanyades pel llenguatge poètic i van viure en les seves pròpies carns l’experiència de l’escriptura.

Va ser un regal treballar amb gent tan disposada. Gràcies a totes.

Aquí una selecció dels poemes que en van sorgir.

 

DETECCIÓ PRECOÇ

Febre, tos, malestar general

Truca al cap.

Veus que ressonen dintre meu

el control se m’escapa.

Llàgrimes, dolor, falta d’aire

un, dos, tres… Respira

Avalua els símptomes

Salut interna

que em desmunta sencera.

Aïllament involuntari

Món que continua girant

i jo, perduda

dins del meu cap.

Detecció precoç, deien

laberint del meu cap

buscant aquella nena

que ja no sé identificar.

 

Alba i Lídia

 

Cada un, diferent com és dels altres,

viu enmig de lletres i paraules

esperant, pacientment,

per avançar en la història.

Mes, cada un, no pot decidir quin és el seu relat.

Cada un, diferent com és dels altres,

té un patró únic:

plecs, pintades i esquerdes

que el fan especial.

L’Atzar, capritxós com és,

juga amb els punts de llibre,

que sols es poden deixar portar.

Anònim

 

Seria un mirall, un amb fils daurats.

Un d’aquells de princesa,

ple de flors de colors.

Però un segon bastaria

per sentir-me un objecte invisible.

Seria un mirall transparent i fràgil,

que exposa la seva delicadesa;

tot i que, l’exterior mostrés la fermesa

que en realitat mancava.

Seria un mirall portador de ferides d’origen de fàbrica,

ferides que ningú és capaç d’arreglar,

ferides plenes de fils matadors.

No perquè no ho volgués,

no perquè no ho desitgés.

Rebeca Sellán

 

LA CAFETERIA

Cafeteria, dolça melodia del cafè

on les taules parlen xiuxiuejant

històries de somriures i mirades

Entre rialles i secrets compartits.

Cafeteria, on el cor batega al compàs d’una cançó

de notes que ballen damunt la taula

on les hores es vesteixen amb aromes

i la vida esdevé un poema de plaer.

Cafè, beuratge amb regust de matins

de cares cansades i parpelles caigudes.

Cafeteria, on el temps es retarda

i l’ànima descansa.

Lídia Hidalgo

 

Si jo fos un part del cos

seria aquella cella despentinada

aquelles pestanyes definides

aquell gra emprenyador

aquell os que peta quan no pot més

seria el batec del cor després de córrer.

Íngrid Moreno