Agenda
09 / 4 / 2026
19:00 h
Llibreria La Tempesta (Balsareny)
Club de lectura de poesia de La tempesta
Llegirem Al cor de les paraules, de Montserrat Abelló.
10 / 4 / 2026
18:30 h
Llibreria La Lluerna (Ripoll)
Presentació de Llera
Amb Gemma Arimany i Montse Maestre Casadesús
Ampla i serena o estreta i abrupta, la llera marca —fràgilment però tossuda— els límits de l’aigua que la senyoreja; en la llera s’acumulen sorres, pedres, sediments, troncs, restes de records de catàstrofes i riuades; en temps de sequera, la llera és la guardiana de la memòria de l’aigua, la que ens recorda i ens adverteix del perill d’oblidar el camí que l’aigua va marcar, i espera pacient perquè sap que, inevitable, tornarà a córrer pel seu cos eixut, amansirà les cicatrius i omplirà de verd i de vida els seus marges. La llera és resistent perquè sap que res no la destrueix, només la modifica i que això la fa més forta.
Les nostres vides són rius, ens deia Jorge Manrique. La poeta Sònia Moya li respon amb una metàfora potent i agosarada que recorre tot el seu poemari: potser les nostres vides no són rius, potser les nostres vides són lleres, eixutes i ufanoses, clivellades i desbordants. I també plenes de misteris i d’enigmes, com les pedres precioses i resplendents que dormen enterrades als llots de les nostres entranyes.
17 / 4 / 2026
19:00 h
Llibreria La Tempesta (Balsareny)
Presentació de Llera
Amb Xavier Mas Craviotto
Ampla i serena o estreta i abrupta, la llera marca —fràgilment però tossuda— els límits de l’aigua que la senyoreja; en la llera s’acumulen sorres, pedres, sediments, troncs, restes de records de catàstrofes i riuades; en temps de sequera, la llera és la guardiana de la memòria de l’aigua, la que ens recorda i ens adverteix del perill d’oblidar el camí que l’aigua va marcar, i espera pacient perquè sap que, inevitable, tornarà a córrer pel seu cos eixut, amansirà les cicatrius i omplirà de verd i de vida els seus marges. La llera és resistent perquè sap que res no la destrueix, només la modifica i que això la fa més forta.
Les nostres vides són rius, ens deia Jorge Manrique. La poeta Sònia Moya li respon amb una metàfora potent i agosarada que recorre tot el seu poemari: potser les nostres vides no són rius, potser les nostres vides són lleres, eixutes i ufanoses, clivellades i desbordants. I també plenes de misteris i d’enigmes, com les pedres precioses i resplendents que dormen enterrades als llots de les nostres entranyes.
18 / 4 / 2026
13:00 h
Llibreria Papasseit (Manresa)
Riuada poètica. Presentació de Llera
22 / 4 / 2026
19:00 h
Revetlla de Sant Jordi
Roda de presentacions de les novetats dels autores/es locals.
23 / 4 / 2026
16:30 h
Signatures de Llera i Dir el monstre
Cerdanyola del Vallès
16.30h Parada de la llibreria L'aranya. Plaça Enric Granados
Manresa
19h Parada de la Llibreria Murmuri. Passeig Pere III
24 / 4 / 2026
9:30 h
Biblioteca Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet)
Lectura al voltant de Dir el monstre
07 / 5 / 2026
19:00 h
Llibreria Calders (Barcelona)
Presentació de Llera
Amb Eduard Sanahuja
Ampla i serena o estreta i abrupta, la llera marca —fràgilment però tossuda— els límits de l’aigua que la senyoreja; en la llera s’acumulen sorres, pedres, sediments, troncs, restes de records de catàstrofes i riuades; en temps de sequera, la llera és la guardiana de la memòria de l’aigua, la que ens recorda i ens adverteix del perill d’oblidar el camí que l’aigua va marcar, i espera pacient perquè sap que, inevitable, tornarà a córrer pel seu cos eixut, amansirà les cicatrius i omplirà de verd i de vida els seus marges. La llera és resistent perquè sap que res no la destrueix, només la modifica i que això la fa més forta.
Les nostres vides són rius, ens deia Jorge Manrique. La poeta Sònia Moya li respon amb una metàfora potent i agosarada que recorre tot el seu poemari: potser les nostres vides no són rius, potser les nostres vides són lleres, eixutes i ufanoses, clivellades i desbordants. I també plenes de misteris i d’enigmes, com les pedres precioses i resplendents que dormen enterrades als llots de les nostres entranyes.
14 / 5 / 2026
19:30 h
Casa Elizalde (Barcelona)
L'argelaga del desig al Barcelona Poesia
Amb Lu Rois i Santi Careta
L’argelaga del desig neix del desig. El desig de ser. El desig de creure i d’il·lusionar-se. El desig d’entendre i d’entendre’s. El desig d’atrevir-se i anar més enllà. El desig de la pell i el desig de la carn. I de quan el desig mor per donar lloc a la resta, que també en forma part.
Sònia Moya hi posa els textos i la veu. Berta Sala i Santi Careta, la música, des de totes les seves possibilitats. I el desig, l’hi posen totes.
Entrades: https://www.casaelizalde.com/arts-esceniques/largelaga-del-desig/
12 / 6 / 2026
19:00 h
Casal Popular La Flama (Cerdanyola del V.)
Presentació de Llera
Amb Guillem Gavaldà
Ampla i serena o estreta i abrupta, la llera marca —fràgilment però tossuda— els límits de l’aigua que la senyoreja; en la llera s’acumulen sorres, pedres, sediments, troncs, restes de records de catàstrofes i riuades; en temps de sequera, la llera és la guardiana de la memòria de l’aigua, la que ens recorda i ens adverteix del perill d’oblidar el camí que l’aigua va marcar, i espera pacient perquè sap que, inevitable, tornarà a córrer pel seu cos eixut, amansirà les cicatrius i omplirà de verd i de vida els seus marges. La llera és resistent perquè sap que res no la destrueix, només la modifica i que això la fa més forta.
Les nostres vides són rius, ens deia Jorge Manrique. La poeta Sònia Moya li respon amb una metàfora potent i agosarada que recorre tot el seu poemari: potser les nostres vides no són rius, potser les nostres vides són lleres, eixutes i ufanoses, clivellades i desbordants. I també plenes de misteris i d’enigmes, com les pedres precioses i resplendents que dormen enterrades als llots de les nostres entranyes.