L’institut Quercus es poetitza!

El passat mes de febrer vam venir a fer molta por amb el Monstre a l’INS Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Però està comprovat: ni alumnat ni professorat té por de la poesia! Fins i tot n’hi ha que han seguit escrivint versos, més enllà del taller. Aquí en teniu una mostra, en paraules i imatges:

 

Blau

Blau, un blau tan clar com el cel,

cada vegada que el miro em recordo de tu.

Et trobo a faltar.

Blau com el buit que sento en no poder estar amb tu.

Fa uns anys que vas marxar,

i encara no ho he pogut superar.

A diari et necessito

com l’aigua al mar, tan blava i tan pura,

igual que la tristesa que em fas passar.

Anònim

Colors de l’amor

Jo et veig negre, negre com la nit més fosca,

negre com un cor trencat,

ple de rancor, ràbia i ressentiment.

Negre, simplement negre.

però… no sempre ets així.

A vegades ets blanc,

blanc com la neu,

com una bombeta encesa,

o el llum que il·lumina el nostre destí.

Vermell, com una rosa de Sant Jordi,

i un cor ple d’amor.

Tot això són els teus sentiments,

que es veuen i els expresses,

i per això sempre que et veig,

ets d’un color o altre,

i aquest és un de molts del motius

per què t’estimo.

Joaquim Delgado Moreira

 

Soc com una ploma que cau des de el cel.

Si fa més vent més es mou

com jo en el meu entorn.

Soc una altra cosa del que soc,

perquè no em coneixen bé.

Actitud,caràcter,emocional-ment…

una afició que m’ho passo de meravella.

Tinc la lliçó apresa passat els dies.

Un sentit que em motiva passat el temps,

tot i que alguna vegada m’agradaria que fos abans.

L’única cosa que vull és passar-ho bé,

sigui on sigui i quan sigui.

Ivan Garrido

Jo soc un gat hidràulic,

Perquè per molta pressió que tingui a sobre

m’he d’aixecar,

També puc ser un desgreixador,

Perquè amb mi et pots desfogar.

Em descric com una clau dinamomètrica,

Perquè puc mesurar quanta pressió és

la necessària per malmetre’m.

Anònim

La nostra instal·lació
És important conservar aquest manual,
per a qualsevol moment d’aquesta relació.
En cas que tot se’n vagi en orris,
això s’esfondri o nosaltres no estiguem destinats a estar junts,
romangui amb la rentadora per a informar el nou propietari,
per al funcionament del teu cor,
i brindar totes les teves necessitats corresponents i advertiments.
Llegeixi atentament les instruccions:
elles contenen una gran manera de mostrar-li tot el que és estimar,
i tenen un important record del nostre començament,
contenen informació important sobre la instal·lació,
l’ús i la seguretat de tota aquesta petita història amb un gran nal.

Sanae Banchine Dogmi
Didac Plaza Alonso
Azahara Clemente Giner

 

 

Silur a l’Ara Poesia de Girona

Els versos aquàtics de Silur van negar la sala de l’Auditori Josep Viader diumenge 6 de febrer. Maria Ribera i Manel Fortià em van tornar a acompanyar en aquesta aventura nostra. Tan nostra, que ja no sabem qui és cua i qui és cap, i qui és escata.

Gràcies a la Gemma Ollé i al Rosky per fer-nos un espai en el món poètic de Girona.

La poesia als instituts

El Monstre de la Poesia segueix fent estralls arreu! Enguany s’ha colat fort als instituts, i està fent prou mal. Aquí les mostres de les seqüeles de l’experimentació amb la connotació dels colors, la metaforització a través del joc, l’arbre al nostre camí o el poema-collage (inspirat en una idea de l’estimat Josep Pedrals) a l’Institut Manresa SIS i l’Escola Vedruna de Cardona.

Tot això, gràcies al POT del CRP del Bages. I als instituts valents que no tenen por del monstre!

Tu ets de color blanc,

Blanca com la neu,

la neu gèlida

de les muntanyes més altes

que es desfà quan

l’hivern desapareix.

Després, aquesta

emprèn un llarg viatge

a la recerca del seu camí

i es transforma.

S’evapora o cau en forma d’aigua,

lentament o ràpidament,

cap amunt o cap avall,

fins arribar al seu destí

per començar un nou recorregut.

Ona (4t ESO, Manresa SIS)

Com el verd d’aquell arbre

Com el verd d’aquell arbre

que creix tossut,

alliberant les seves branques

que dibuixen formes úniques al cel.

Com el verd d’aquell arbre diferent,

però que fa els fruits més gustosos.

Com el verd d’aquell arbre.

Així ets tu.

Jana (4t ESO, Manresa SIS)

Un mirall

Soc un univers

que es va expandint amb el pas del temps,

s’omple de les estrelles més boniques,

però també de forats negres.

Davant meu, un mirall,

tan sols un miratge,

amb tot el seu esplendor,

però només una il·lusió.

Et miro i tu em mires,

però no sé si em veus,

només em queda l’esperança

de pensar que estàs allà.

Veig els teus forats negres,

però sobretot,

veig les estrelles més brillants,

estrelles que inspiren les meves.

Ara ho entenc,

ets la meva inspiració,

soc jo qui et segueix a tu,

potser soc jo el mirall.

Clara (4t ESO, Manresa SIS)

L’interrogant, la vida!

La pluja tremola en el meu interior,

ben feliç em poso botes d’aigua .

Si plou, la felicitat no s’esfuma,

al contrari, canta aventures sense fi.

Salto i canto sobre el bassal.

De cop soc a terra amb molt dolor.

Arriba la mare i m’ajuda a aixecar-me.

És de nit i m’adono que la vida és el millor regal.

Aya (1r ESO, Vedruna Cardona)

Casos sospitosos

Si tens febre, tos, sensació de falta d’aire,

qui estigui lliure d’això,

que tiri la primera pedra.

T’has de posar en contacte ràpidament

amb els teus sentiments que fan que tot

passi més ràpid,

has d’identificar els teus contactes estrets

a través d’un formulari

– com si tot es pogués avaluar -,

hauries de fer seguiment i vigilància dels símptomes

– tant de bo tot fos tan fàcil –

aïllament domiciliari,

que fan que aquesta afecció de soledat augmentin,

com les ganes de sortir al carrer

i respirar l’aire pur.

Recorda: la detecció precoç dels propis mals

és fonamental per mantenir

el control de la pandèmia.

Per més informació,

contacta directament

amb la teva intimitat.

Paula, Marc i Berta (2n ESO, Vedruna Cardona)

“Serem tan fràgils que farem molta nosa” al Youtube

Divendres vam estrenar l’espectacle “Serem tan fràgils que farem molta nosa”, amb Maria Callís, Teresa Colom, Blanc Llum Vidal i una servidora, amb la música de Laura Andrés i sota la direcció d’Ivan Padilla.

Per qui no va poder venir, aquí teniu el vídeo. L’acció comença al minut 7… coses de l’streaming!

https://www.youtube.com/watch?v=0CCA_4WWrY0

Gràcies Tocats de Lletra!

Club de lectura de Felícia Fuster

Dimecres 20 d’octubre el programa Espais Escrits va fer possible que una bona colla de persones descobrissin la Felícia Fuster. I jo, que en soc incondicional, vaig gaudir sentint els sospirs al final de cada poema, veient els caps que assentien, els ulls tranquils de saber que no estem sols.

Gràcies Imma Cortina per acompanyar-m’hi, i Biblioteca El Casino de Manresa per promoure-ho. I al Tocats de lletra, per acollir-ho.

 

Càntara al Poesia i +

Diumenge 11 de juliol vam poder compartir aquest escenari tan especial amb el meravellós públic del Poesia i + de Caldes d’Estrac. Calidesa 100 per 100. Vam construir tots els ponts possibles amb Càntara, de la mà de la María di Pace. Gràcies Elisenda Figueras de Taleia Cultura i Eduard Escoffet.

Fotos: Eva Forn.

 

Silur a la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat

És fantàstic quan tot flueix d’aquesta manera. Entre la Maria Ribera, el Manel Fortià i jo, el silur es mou com peix a l’aigua.

Dijous 17 de juny vam ser a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, dins de la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat. Estem contents de la rebuda i de com l’espectacle va consolidant-se.

Gràcies, com sempre, a l’Israel Ruiz Calzada, pel seu entusiasme inesgotable.