Espectacles
Per què? Perquè hi crec. Absolutament. Perquè la paraula és viva, i la veu és motor. Perquè el poema no l’acabo fins que l’he dit i redit. I perquè ens agrada que ens diguin coses.
L’argelaga del desig
Amb Lu Rois (teclat i veu) i Santi Careta (guitarres i veu)
L’argelaga del desig neix del desig. Del desig de ser. Del desig decreure i d’il·lusionar-se. Neix deldesig d’entendre i d’entendre’s,però també de l’existència de laconfusió. Neix del desig d’atrevir-se i anar més enllà. Del desigd’aigua i la cremor de la set, la porde la sequera. Del desig de la pell iel desig de la carn. I de quan eldesig mor per donar lloc a tota laresta.
Silur
Amb Maria Ribera (cos) i Manel Fortià (música)
Silur no és un peix que es mossega la cua. Silur navega els cossos i la paraula de dues dones que reben el moviment amb tota la seva amplitud a través de la poesia i la música.
Extrets del llibre homònim, cinquè recull de l'autora, els poemes de Silur neixen de la necessitat d'entendre la sacsejada com a possibilitat per a la transformació. A partir de la figura mitològica del Namazu, silur gegantí que a l'antic Japó era culpat dels moviments sísmics, el llibre i l'espectacle fan un recorregut a través de tres dels quatre elements per obrir els braços a l'esfondrament com a símbol de la catarsi i, per tant, del renaixement.
Sònia Moya hi posa el vers. Maria Ribera, el cos. Manel Fortià, la música. I amb aquest llenguatge que acaba sent únic, travessen aire, terra i aigua per donar la benvinguda al sisme, i viure’l en plenitud i amb els ulls oberts al canvi.
Perquè saben que en la reconstrucció hi trontolla qualsevol estructura.
Càntara
Amb María Di Pace (guitarra, ronroco, arpa, veu, percussió i hang)
Càntara és un espectacle basat en el quart recull de Sònia Moya. Germinat durant la preparació de l'espectacle Pas – inaugural
dels Ponts de Cultura, MCCC18 – i madurat en els mesos posteriors, és un llibre on l'autora s'impregna de la varietat
connotativa i poètica de la imatge del pont, que és símbol de diàleg, atreviment o possibilitat.
En aquesta ocasió, la poeta comparteix escenari amb María Di Pace, música, compositora i productora bagenca d'origen
argentí, que vesteix els poemes de paisatges sonors i melodies especialment composades per l'espectacle, i que aniran
portant l’espectador des de l’immobilisme fins a la llum.
Intersecció de conjunts
Espectacle basat en el tercer recull de Sònia Moya, Intersecció de conjunts parla de tot allò que succeeix quan arriba una criatura a les nostres vides. Dividit en tres parts – embaràs, part i criança –, i amb diferents possibles formats, l’espectacle parla de tot allò que suposa esdevenir pares, des d'una mirada àmplia i realista, lluny dels cànons establerts, que va de la tendresa i la intimitat absoluta, a la ironia desenfadada o a la crítica social.
Intersecció de conjunts a DUO
Amb Pau Ruiz (guitarra)
Intersecció de conjunts TRIO
Amb Pau Ruiz (guitarra) i Mariona Vilaseca (dibuix en directe)
Intersecció de conjunts QUARTET
Amb Pau Ruiz (guitarra), Celeste Alías (veu) i Txema Rico
(pintura en directe i projeccions)
Així com un vent
Amb Celeste Alías (veu)
A Així com un vent, Sònia Moya i Celeste Alías dialoguen amb diferents llenguatges sobre el moviment, la vida i la poesia. En un espectacle orgànic que s'alimenta de música i paraula, les dues artistes residents al Bages aboquen la seva mirada poètica des de les respectives disciplines (vers i veu cantada), per parlar de la fragilitat i la força de l'ésser humà en tota la seva magnitud.
