Sembla que l’Institut Manresa SIS no en va tenir prou l’any passat, perquè enguany ha tornat a cridar el Monstre de la Poesia… i ha anat de conya! Com sempre, la selecció no és fàcil de fer, perquè ha estat una experiència creativa d’alçada!
Gràcies a la Dolors Gordó i el Daniel Escolà per fer-ho possible.
Gràcies al CRP del Bages pel suport.
Aquí en teniu la mostra!
El vent que mou la terra on estic clavada,
on en el fons s’amaga el passat,
un passat com el fang moll,
fosc,
les arrels es fan gruixudes
per suportar més pes
i pugen.
El tronc que em sosté
és el camí per on vaig
i porta les cicatrius
que deixa el passat.
Veig l’esperança
en un futur on les fulles són clares
i varien,
canvien de color i construeixen un camí
on hi ha la llum del meu destí.
Noa Gómez 4t ESO
De llum era,
De foscor soc,
De llum seré.
Fa temps vaig guanyar,
Fa poc he perdut,
d’aquí poc guanyaré.
Ho tenia tot,
Ho vaig perdre tot,
Ho tornaré a tenir tot.
Realment la foscor és dolenta?
M’impedeix respirar,
M’ajuda a aprendre.
D’allò que era em vaig privar,
Tornaré a ser jo,
Potser torno a brillar.
Ara sento que podria ser feliç desapareixent,
La soledat és l’única companyia que m’aguanta,
estar sol està bé,
sentir-ho, no tant.
Compadeixo els arbres,
Sols, amb una història a explicar,
Incapaços de moure’s per abraçar.
En el fons em representen,
Lligats a un passat inoblidable,
Amb un futur ple de llum.
D’aquí poc recuperaré la llum,
D’aquí poc deixaré d’estar escanyada,
d’aquí poc respiraré sense punxes al coll.
Jana Ferreira Santiago 4t ESO
EL MEU COR S’HI VEU AFECTAT
Busco una capçada rosa,
amb un dia taronja
que l’acompanyi.
Però les meves arrels són fosques,
tenyides de normes i amenaces.
He de renunciar-hi
si no trobo la manera
de conviure amb elles.
Una papallona es posa
entre les meves branques
i em recorda
que estic viva.
Lia Viguera i Coromina 4t ESO
Allò que no podem canviar,
una font de nostàlgia que brolla i no s’acaba.
Arrels que ens neguem a oblidar
I, malgrat tot,
El sol ens visita per enèsima vegada,
com un mantra ancestral xiuxiuejat a cau d’orella.
“Avança, Camina, Oblida. Avança.”
Teo Garcia 4t ESO
DETECCIÓ PRECOÇ DEL PERILL
Què he de fer
en cas que res surti bé?
Si tens
sensació de falta d’aire,
les mans suades i un nus a l’estómac.
T’has de posar en contacte amb els professionals de la salut.
Truca al CAP o al 061
El teu metge avaluarà els símptomes.
No tens res,
tranquil·la.
Pots consultar els resultats a través de l’aplicació.
Però segueixo nerviosa.
Has d’identificar els teus contactes estrets.
Vigila amb qui t’ajuntes.
Recorda:
l’aïllament és fonamental,
per mantenir el control.
Bet Rovira 4t ESO
Tinc por.
A vegades tinc por de mi mateixa,
aquella sensació d’ofegar-me
moltes vegades és constant,
avisant-me que d’aquí poc
tot el meu cos estarà sota l’aigua,
que el silenci em consumirà i em congelarà,
impedint que pugui tornar a la superfície.
Maria Regués 4t ESO
L’ICEBERG
Un mar d’aigua calenta,
i al mig, un iceberg, jo.
L’iceberg, d’escorça dura, que fa de muralla,
i freda cuirassa com les tardes d’hivern.
El meu cos em pesa, queda mig submergit,
sota l’aigua; records i remordiments,
que m’enfonsen i m’ofeguen,
a mesura que passa el temps.
Però, quan surti el sol,
l’iceberg es desfarà,
amb l’escorça, i la muralla,
i les càlides aigües del mar.
Anònim 4t ESO