Els versos aquàtics de Silur van negar la sala de l’Auditori Josep Viader diumenge 6 de febrer. Maria Ribera i Manel Fortià em van tornar a acompanyar en aquesta aventura nostra. Tan nostra, que ja no sabem qui és cua i qui és cap, i qui és escata.
Gràcies a la Gemma Ollé i al Rosky per fer-nos un espai en el món poètic de Girona.
El Monstre de la Poesia segueix fent estralls arreu! Enguany s’ha colat fort als instituts, i està fent prou mal. Aquí les mostres de les seqüeles de l’experimentació amb la connotació dels colors, la metaforització a través del joc, l’arbre al nostre camí o el poema-collage (inspirat en una idea de l’estimat Josep Pedrals) a l’Institut Manresa SIS i l’Escola Vedruna de Cardona.
Tot això, gràcies al POT del CRP del Bages. I als instituts valents que no tenen por del monstre!
Tu ets de color blanc,
Blanca com la neu,
la neu gèlida
de les muntanyes més altes
que es desfà quan
l’hivern desapareix.
Després, aquesta
emprèn un llarg viatge
a la recerca del seu camí
i es transforma.
S’evapora o cau en forma d’aigua,
lentament o ràpidament,
cap amunt o cap avall,
fins arribar al seu destí
per començar un nou recorregut.
Ona (4t ESO, Manresa SIS)
Com el verd d’aquell arbre
Com el verd d’aquell arbre
que creix tossut,
alliberant les seves branques
que dibuixen formes úniques al cel.
Com el verd d’aquell arbre diferent,
però que fa els fruits més gustosos.
Com el verd d’aquell arbre.
Així ets tu.
Jana (4t ESO, Manresa SIS)
Un mirall
Soc un univers
que es va expandint amb el pas del temps,
s’omple de les estrelles més boniques,
però també de forats negres.
Davant meu, un mirall,
tan sols un miratge,
amb tot el seu esplendor,
però només una il·lusió.
Et miro i tu em mires,
però no sé si em veus,
només em queda l’esperança
de pensar que estàs allà.
Veig els teus forats negres,
però sobretot,
veig les estrelles més brillants,
estrelles que inspiren les meves.
Ara ho entenc,
ets la meva inspiració,
soc jo qui et segueix a tu,
potser soc jo el mirall.
Clara (4t ESO, Manresa SIS)
L’interrogant, la vida!
La pluja tremola en el meu interior,
ben feliç em poso botes d’aigua .
Si plou, la felicitat no s’esfuma,
al contrari, canta aventures sense fi.
Salto i canto sobre el bassal.
De cop soc a terra amb molt dolor.
Arriba la mare i m’ajuda a aixecar-me.
És de nit i m’adono que la vida és el millor regal.
Aya (1r ESO, Vedruna Cardona)
Casos sospitosos
Si tens febre, tos, sensació de falta d’aire,
qui estigui lliure d’això,
que tiri la primera pedra.
T’has de posar en contacte ràpidament
amb els teus sentiments que fan que tot
passi més ràpid,
has d’identificar els teus contactes estrets
a través d’un formulari
– com si tot es pogués avaluar -,
hauries de fer seguiment i vigilància dels símptomes
– tant de bo tot fos tan fàcil –
aïllament domiciliari,
que fan que aquesta afecció de soledat augmentin,
com les ganes de sortir al carrer
i respirar l’aire pur.
Recorda: la detecció precoç dels propis mals
és fonamental per mantenir
el control de la pandèmia.
Per més informació,
contacta directament
amb la teva intimitat.
Paula, Marc i Berta (2n ESO, Vedruna Cardona)
Divendres vam estrenar l’espectacle “Serem tan fràgils que farem molta nosa”, amb Maria Callís, Teresa Colom, Blanc Llum Vidal i una servidora, amb la música de Laura Andrés i sota la direcció d’Ivan Padilla.
Per qui no va poder venir, aquí teniu el vídeo. L’acció comença al minut 7… coses de l’streaming!
https://www.youtube.com/watch?v=0CCA_4WWrY0
Gràcies Tocats de Lletra!
La Pepa Mañé ho explica al Regió 7:
https://www.regio7.cat/cultures/2021/10/29/quatre-poetes-mantenen-seva-veu-58932933.html/>
Dimecres 20 d’octubre el programa Espais Escrits va fer possible que una bona colla de persones descobrissin la Felícia Fuster. I jo, que en soc incondicional, vaig gaudir sentint els sospirs al final de cada poema, veient els caps que assentien, els ulls tranquils de saber que no estem sols.
Gràcies Imma Cortina per acompanyar-m’hi, i Biblioteca El Casino de Manresa per promoure-ho. I al Tocats de lletra, per acollir-ho.
Diumenge 11 de juliol vam poder compartir aquest escenari tan especial amb el meravellós públic del Poesia i + de Caldes d’Estrac. Calidesa 100 per 100. Vam construir tots els ponts possibles amb Càntara, de la mà de la María di Pace. Gràcies Elisenda Figueras de Taleia Cultura i Eduard Escoffet.
Fotos: Eva Forn.
Les Flors del Desvari, que formen part de la Festa Verdaguer de Folgueroles, és una festa com poques. Aquí una mica d’info i un vídeo perquè vingueu l’any vinent.
És fantàstic quan tot flueix d’aquesta manera. Entre la Maria Ribera, el Manel Fortià i jo, el silur es mou com peix a l’aigua.
Dijous 17 de juny vam ser a l’auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, dins de la Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat. Estem contents de la rebuda i de com l’espectacle va consolidant-se.
Gràcies, com sempre, a l’Israel Ruiz Calzada, pel seu entusiasme inesgotable.
Aquí la gent del Diari de Barcelona, celebrant la poesia després d’un any de feina intensa en la seva secció “El poema de la setmana”.
Els envio un vídeo i el poema Desplegar-se, i el tema preciós que van fer-ne els amics Magalí Sare i Manel Fortià.
A Manresa han tret a ventilar les pàgines dels poetes que, d’alguna manera o altra, som de la ciutat de Manresa.
És bonic tenir arrels viatgeres.
https://bibliotequesdemanresa.wordpress.com/2021/03/16/poesia-manresana-avui/
